ACTUALITÉS

26
MAY

Tiempo de hacer un pequeño balance….

A lo largo de estas diez semanas de confinamiento, los niños han ido atravesando distintas situaciones emocionales que han transformado su día a día. Esta semana, las profesoras de Catalán y Castellano hemos querido acompañarlos más de cerca con el fin de ayudarles a identificar y expresar todo ese abanico de emociones. Tras varias sesiones de trabajo, los más pequeños han sacado todo lo que llevan dentro. Sus reflexiones no dejarán indiferente a nadie.

Cuando Isabelle, la directora, anunció la noticia de que tendrían que irse a casa por culpa del coronavirus, la mayoría de los alumnos reconoce haberse sentido confundido: “Era la primera vez que nos levantábamos y no teníamos que ir al colegio”, “todo era nuevo”. A este sentimiento, se mezclaba el sentimiento de alegría por estar en casa en lo que ellos pensaban serían vacaciones: “El primer día estaba contento, porque pensaba que no haríamos nada del colegio, pero después me di cuenta de que no era así”. 

Según pasaban los días, los niños iban siendo cada vez más conscientes de la gravedad de la situación. El sentimiento de preocupación es generalizado, sobre todo en los más mayores, que han temido en algún momento que alguno de sus familiares se contagiase de ese virus que parecía ser tan agresivo. Aunque sienten rabia y tristeza por no poder estar con el resto de sus familiares y amigos, todos ellos parecen ser totalmente conscientes de que las medidas de seguridad son necesarias para estar protegidos y acabar con este virus y están tranquilos porque entienden que actuando así el riesgo de contagiarse es mínimo: “Mi hermano y yo llamamos a mis abuelos, para recordarles que no salgan”, “A mi me gustaría salir, pero depende de si todos respetan las medidas de seguridad o no”.

Lo que está claro, es que la vida en las casas ha cambiado en estos días. A nuestros alumnos se les escapa una sonrisa cuando confiesan que están contentos de que algunos de sus padres se hayan visto obligados a parar su trabajo, porque eso les permite disfrutar más de ellos. Deporte en familia, cocina, juegos de mesa, bailes, películas, ayuda en las tareas de la casa… innumerables actividades que ahora están realizando en familia mucho más de lo que el tiempo les permitía anteriormente. Aunque no es el caso de todos ellos, pues algunos expresan que se sienten solos o aseguran notar a sus padres cansados de tanto trabajar, e incluso afirman estar sorprendidos al descubrir que sus padres trabajan tanto: “He aprendido que mi madre trabaja mucho más de lo que yo creía”.

Y no es lo único que motiva la felicidad de nuestros alumnos, muchos afirman extraer cosas muy positivas de esta situación ya que se han vuelto mucho más creativos inventando todo tipo de juegos y actividades (costura, creación de velas, cuadros con acuarelas, construcciones de Lego, manualidades con material reciclado…), autónomos al verse afrontar “solos” sus tareas del colegio y unos auténticos profesionales de las nuevas tecnologías (uso de Classroom, Meet, presentaciones, edición de fotos y vídeos…). 

Además de las actividades que realizan, sus relaciones con los demás también se han visto modificadas: expresan un sentimiento de unión familiar, afirman compartir más momentos con sus hermanos, haber conocido más a sus vecinos (aunque algunos parecen ser muy ruidosos) y muchos de ellos se muestran felices de compartir tiempo con sus mascotas: “Estoy contenta porque ahora puedo aprender una poesía mientras estoy con mi perrito”. 

La relación con sus compañeros de clase también ha cambiado: aunque algunos están contentos de pasar más tiempo “conectados” con sus amigos por las tardes a través de videollamadas, mensajes o juegos de Play la gran mayoría coincide en que echa de menos jugar en el patio del colegio, hacer actividades extraescolares con ellos, poder quedar en las casas de los compañeros, celebrar juntos los cumpleaños o simplemente darse un abrazo cuando se cruzan por la calle: “Es raro, porque nos cruzamos pero cada uno nos tenemos que quedar en una acera, y me da rabia porque yo quiero abrazarlo”. 

Pero no vamos a negar que la situación se está alargando más de lo que en un principio esperábamos, y los alumnos no son ajenos a ello. Algunos de ellos expresan la incertidumbre de no saber cuándo volverá “su vida normal”, aunque se sienten aliviados en cierta manera por poder salir a la calle una hora al día. Otros, hablan del agobio que les produce esta situación e incluso reconocen sentirse más nerviosos que de costumbre en casa, lo que en ocasiones genera enfrentamientos con sus padres. Los hay también que dicen estar aburridos al no encontrar ninguna actividad que les entretenga lo suficiente. Y, eso sí, prácticamente todos, cansados de las pantallas, coinciden en que prefieren el colegio de siempre, con sus aulas, sus profesores y sus compañeros, aunque la idea de trabajar en casa a su ritmo no deja de resultarles atractiva.

Finalmente, los alumnos han lanzado una mirada al exterior, tratando de imaginar cómo se siente el mundo a su alrededor. En cuanto a sus padres, piensan que están felices de compartir tiempo con ellos, aunque también les pese no poder ver a sus amigos. Respecto a los profesores, comprenden que no es fácil esta nueva forma de enseñar y presienten -acertadamente- que preferimos estar cerca de ellos en las aulas. Y, como buenos alumnos de Bon Soleil, no se olvidan del planeta, y comparten su alegría por ver cómo gracias al Coronavirus se ha visto reducida la contaminación y la naturaleza y los animales han ido recuperando poco a poco su espacio.

Al llarg d’aquestes deu setmanes de confinament, els nens han anat passant diferents situacions emocionals que han transformat el seu dia a dia. Aquesta setmana, les professores de Català i Castellà hem volgut acompanyar-los més d’aprop amb la finalitat d’ajudar-los a identificar i expressar tot aquell ventall d’emocions. Després de diverses sessions de treball, els més petits han tret tot el que duien dins. Les seves reflexions no deixaran indiferent a ningú. 

Quan la Isabelle, la directora, va anunciar la notícia de que haurien de marxar a casa per culpa del coronovirus, la majoria dels alumnes reconeixen haver-se sentit confós: “Era la primera vegada que ens aixecàvem i no havíem d’anar a l’escola”, tot era nou”. A aquest sentiment, es barrejava el sentiment d’alegria per estar a casa en el que ells pensaven serien vacances: “El primer dia estava content, perquè pensava que no faríem res de l’escola, però després m’en vaig adonar que no era així”.

Segons passaven els dies, els nens anaven sent cada vegada més conscients de la gravetat de la situació. El sentiment de preocupació és generalitzat, sobretot en els més grans, que han temut que en algun moment algun dels seus familiars es contagies d’aquest virus que semblava tan agressiu. Encara que senten ràbia i tristesa per no poder estar amb la resta dels seus familiars i amics, tots ells semblen ser totalment conscients que les mesures de seguretat són necessàries per estar protegits i acabar amb aquest virus i estan tranquils perquè entenen que actuant així el risc de contagiar-se és mínim: “El meu germà i jo truquem als meus avis, per recordar-los, que no surtin”, “A mi m’agradaria sortir però depèn de si tots respectem les mesures de seguretat o no”.

El que està clar, és que la vida a les cases ha canviat aquests dies. Als nostres alumnes se’ls hi escapa un somriure quan confessen que estan contents de que alguns dels seus pares s’hagin vist obligats a parar de treballar, perquè això els hi permet disfrutar més d’ells. Esport en familia, cuina, jocs de taula, balls, pel.lícules, ajuda en les tasques de casa… innumbrables activitats que ara estan realitzant en familia molt més del que el temps els hi permetia anteriorment.

I no és l’únic que motiva la felicitat dels nostres alumnes, molts afirmen extreure coses molt positives d’aquesta situació ja que s’han tornat molt més creatius, inventat tot tipus de jocs i activitats (costura, creació d’espelmes, quadres amb aquarel.les, construccions de Lego, manualitats amb material reciclat…), autònoms al veure’s afrontar “sols” les tasques de l’escola i uns autèntics professionals de les noves tecnologies (ús de Classroom, Meet, presentacions, edició de fotos i videos…).

A més a més de les activitats que realitzen, les seves relacions amb els altres també s’han vist modificades: expressen un sentiment d’unió familiar, afirmen compartir més moments amb els seus germans, haver conegut més als seus veïns (encara que alguns semblen ser molt sorollosos) i molts d’ells es mostren feliços de compartir temps amb les seves mascotes: “Estic contenta perquè ara puc aprendre una poesia mentre estic amb el meu gosset”.

La relació amb els seus companys de classe també ha canviat: encara que alguns estan contents de passar més temps “connectats” amb els seus amics a les tardes a través de videotrucades, missatges o jocs de Play la gran majoria coincideix en què es troba a faltar jugar al pati de l’escola, fer activitats extraescolars amb ells, poder quedar a les cases dels companys, celebrar junts els aniversaris o simplement donar-se una abraçada quan es creuen pel carrer: “És raro, perquè ens creuem però cadascú s’ha de quedar a una vorera, i em fa ràbia perquè jo vull fer-li una abraçada”.  

Però no negarem que la situació s’està allargant més del que en un principi esperàvem, i els alumnes no són aliens a això. Alguns d’ells expressen la incertesa de no saber quan tornarà “la seva vida normal”, encara que se senten alleujats en certa manera per poder sortir al carrer una hora al dia. Uns altres, parlen d’angoixa que els hi produeix aquesta situació i inclús reconeixen sentir-se més nerviosos que de costum a casa, el que en aquesta situació genera discussions amb els seus pares. Hi ha també els que diuen sentir-se avorrits al no trobar cap activitat que els entretingui lo suficient. I, això sí, pràcticament tots, cansats de les pantalles, coincideixen en que prefereixen l’escola de sempre, amb les seves aules, les seves professores, i els seus companys, encara que la idea de treballar a casa al seu ritme no deixa de resultar atractiva. 
Finalment, els alumnes han llençat una mirada a l’exterior, tractant d’imaginar com se sent el món al seu voltant. En quant al seus pares, pensen que estan feliços de compartir temps amb ells, encara que també els pesi no poder veure els seus amics. Respecte als professors, comprenen que no és fàcil aquesta nova forma d’ensenyar i dedueixen -acertadament- que preferim estar a prop d’ells a les aules. I, com bons alumnes de Bon Soleil, no se’n obliden del planeta i comparteixen la seva alegria de veure com gràcies al Coronaviurus s’ha vist reduida la contaminació i la naturalesa i els animals han anat recuperant poc a poc el seu espai.

Primaire